Bloc de notes

Jorge Represa

Quan passis pàgina, tanca bé els ulls

NOTA: Pròleg del llibre ‘1Dia 1Foto’ (Triangle Editorial).

Quan passis pàgina, tanca bé els ulls. Hi veuràs la Zulma, uruguaiana, 70 anys, que exhibeix un cartell davant el pit: «Busco feina». Hi veuràs una roca, dreta, foradada per l’embat de les onades, font d’inspiració d’El gran masturbador de Dalí. Hi veuràs en Mudassar, pakistanès, caixer, que resa a les portes d’un supermercat. Hi veuràs l’Ana, 97 anys, amb bata, arraulida a la sina de la seva filla María. Hi veuràs catorze clauers, en filera, penjats de ganxos, retolats amb les sigles dels partits polítics. Hi veuràs la Isabella, 6 anys, rapada, prostrada al llit, abatuda pel càncer. Hi veuràs l’Anna, descomposta, a la sala de parts, donant a llum l’Ariadna. Hi veuràs en Felip, el toro, valedor d’una família de vaques, en perill d’extinció. Hi veuràs l’abraçada, espontània, d’una dona a una altra, adherides totes dues al moviment Abraçades Gratis.

Ara, quan t’aturis en aquestes dues pàgines, obre bé els ulls. Hi veuràs trenta-un fotògrafs i una gossa: la Julieta. Si els comptes, n’hi falten dos. Tot i així, a la seva manera, hi són. Encara que nosaltres no els puguem veure perquè aquell dia eren en un altre lloc. Nosaltres som tots, i tots som capaços de retratar allò que veiem. Un fotògraf, el de debò, el professional, té a més a més un talent: és capaç de captar amb la seva càmera el que la resta no veiem. On nosaltres copsem portals lluminosos en edificis de luxe, ell hi veu una dona que demana feina apostada a l’ampit d’una finestra. On nosaltres descobrim un mar agitat, ell hi veu la roca recargolada de formes genials. On nosaltres percebem decrepitud, ell hi veu com es concentra en un sol si tota una vida. On nosaltres vulgaritzem un cúmul de claus, ell hi veu el joc polític d’un Parlament…

És aquí on rau la màgia. Saber desvelar-nos aquest bocí de realitat que no tothom percep. Fer de la llum (foto) escriptura (grafia) i compondre un relat inèdit. Per això aquest llibre ens és tan valuós. Perquè ens parla d’un poble, dels seus anhels, les seves angoixes i les seves alegries, amb una honestedat sorprenent.

Em preguntaràs: què hi pinta aquí la Julieta, la gossa? No sabria ben bé què dir-te. Amb els fotògrafs és així. Un dia coincideixen tres en un bar, comparteixen entre cerveses una idea i en un tres i no res en tens trenta-un recorrent Catalunya. Fàcil? Gens. En aquestes pàgines hi ha condensades 8.660 hores de treball –les que caben en un any– i milers de quilòmetres de gasolina costejats amb el seu propi esforç. De l’1 de gener al 31 de desembre, dia a dia, un mes rere l’altre, un fotògraf per jornada ha explorat amb llibertat absoluta el territori per desvelar-nos allò que molts no veiem. Es podria dir que en aquest llibre-urna podem relatar el que ha ocorregut al llarg del 2014, un any crucial per a tots.
Recull alguns fets històrics ineludibles. Hi ha l’abdicació del rei. Hi ha la compareixença parlamentària per frau massiu d’un expresident. Hi ha l’emmudiment del 9N. Però el que més hi abunda són els fets quotidians. És en aquesta aparent trivialitat on resideix la màgia d’1Dia 1Foto. Aquesta cadència de veus anònimes ens parla de tota una comunitat. Aquí, ara i per sempre.

Sí, ho sé, encara et preguntes: però què hi fa la Julieta, la gossa, entre aquesta flor i nata? Ella és part d’aquest altre món que no tothom veu, i que quan un fotògraf capta se’ns revela amb una obvietat meravellosa. Per això apareix al retrat col•lectiu de la pàgina anterior. Si nosaltres haguéssim fet la fotografia, mai no hi hauria sortit. Això és el que fa diferent un fotògraf. És així de senzill. El seu talent ens és vital.

Ara només queda obrir els ulls i gaudir de les pàgines d’1Dia 1Foto. Gràcies, a tots i a totes, per haver-ho fet possible. També a la Julieta.

Ines Martinez Ribas, periodista i sociòloga

Aquesta entrada té 0 Comentaris

Deixa una resposta