Bloc de notes

Triptyque de la Tentation de Saint Antoine, Bosch

Ins(tint)s anima(l)s, ins(ecte)s anima(t)s

“Ser enigma.” “No arribar a comprendre.” “Il·luminar amb misteri el coneixement.” Són frases que caço al vol mentre fullejo els escrits de René Magritte. Hi ha piles de llibres escampats per la llibreria, alguns profusament ornats. Em decanto per Les Mots et les Images (Brussel·les: Espace Nord, 2012), potser perquè és una obra senzilla en la seva complexitat. M’afegeixo a la cua, i no deixa de sorprendre’m un altre cop comprovar com n’és de fàcil esperar el torn en aquesta ciutat.

Se m’escapa un mig somriure davant del pompós nom del lloc: Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique. Em recreo en aquest pensament i en molts d’altres que es barregen dins meu. A través d’un gran finestral, ho constato un altre cop: plou sobre Brussel·les. Es forma una filera de gotes d’aigua a la part de sota d’un cable disposat horitzontalment. Semblen brillants; un joc bonic de llum.

Potser és el quadre més bonic que avui s’exhibeix en aquesta illa de museus, mentre nosaltres transitem per les estances, aliens a aquesta petita gran meravella. Pago, i continuo la meva visita erràtica.

“Obtenir una imatge que es resisteixi a qualsevol explicació”, llegeixo a Les Mots et les Images, i decideixo recórrer així l’edifici contigu, el que acull el Museu d’Art Antic: sense llegir cap explicació, deixant-me endur sense més ni més. Perdo, doncs, el sentit de l’orientació. De sobte, m’adono que estic extasiada davant d’una taula, i no puc evitar d’obrir de nou el llibre de Magritte i anotar-hi amb llapis, a la primera pàgina, la que sempre és en blanc en tots els llibres:

HIERONYMUS VAN AKEN dit BOSCH. Bois-le-duc? 1516
réplique
TRIPTYQUE DE LA TENTATION DE SAINT ANTOINE
avers SCÈNES DE LA TENTATION DE SAINT ANTOINE
revers, volet gauche L’ARRESTATION DU CHRIST
revers, volet droit LE PORTEMENT DE CROIX
signé – inv. 3032

“És de filiació dubtosa”, adverteix un home en veu baixa a una dona. La cartel·la informa: réplique (rèplica). Torno a fer un petit somriure, perquè em ve al cap una altra de les citacions que he retingut de Magritte: “No cal veure una pintura; n’hi ha prou amb una reproducció.”

El tríptic s’exhibeix amb majestuositat. Com si es tractés d’una finestra, amb els dos finestrons oberts de bat a bat, reflectint en una altra dimensió l’escena que transcorre a través d’aquesta metàfora de vidre. L’horitzó està alineat a les tres taules, unificant cadascun dels relats. Tot i així, els ulls no es resignen a veure el conjunt: són atrets irresistiblement per cada detall, per aquest inventari de criatures infernals que avancen en seguicis com si fos un puzle de miniatures alades.

Hi ha peixos que es devoren els uns als altres, serps amb potes de cavall, monges acabades amb cua de rata, aranyes amb moltes més potes que les de veritat, turons que són homes amb quatre potes, amb el forat de l’anus inflat, insectes de vol impossible d’imaginar… Pacheco va dir sobre el Bosch que va ser “pintor de capritxos lascius”, i el plaga de Quevedo el va titllar de “descregut que amaga sota les burles la seva manca de fe”. Però avui em vull abstreure de totes aquestes històries, de la mateixa Història, fins i tot de la figura de sant Antoni com a primer ermità que va haver de resistir duríssims atacs del dimoni.

De cop, el temps s’atura. Deu fer dues hores, tot seguint Magritte he vist un home amb cap de peix. Ara m’hipnotitza aquest bestiari impossible. Unes quantes sales més enllà descobriré la caiguda dels àngels rebels que tan bé va descriure Brueghel: un zoològic d’insectes i altres criatures animades, com una dona amb ales de papallona batent tot el seu instint animal, i un peix que sacseja amb aflicció els seus braços d’home.

Torno a mirar la finestra. La pluja persisteix en aquesta ciutat. Em pregunto si és ahir, avui o demà. Perquè les gotes són encara allà: són com lupes. Si t’hi apropes, ¡quants misteris amaga cadascuna!

Aquesta entrada té 0 Comentaris

Deixa una resposta